Menú
La processionària del pi és un insecte del grup dels lepidòpters (papallones) que habita a la conca mediterrània.
Any rere any, amb l'arribada del període hivernal, es desencadenen cada vegada més noticies sobre l´avenç de masses forestals afectades per aquest defoliador. A Catalunya, la competència per a la gestió de les forests i les seves plagues associades pertany al govern de la Generalitat (llei 6/1988 de 8 de març forestal de Catalunya) a través del Servei de Protecció dels Vegetals.
Al nostre territori cal comprendre la processionària com un element més del nostre medi, de la qual només hem d´aconseguir controlar els seus fluxos poblacionals, mitjançant l´eliminació dels nius presents a l´arbrat i afavorir la presència dels seus depredadors: la població d'aus insectívores (Bachiller et al. 1980.)
És per aquest motiu que des de l’Ajuntament de Tordera es va posar en funcionament una prova pilot consistent en fer un programa alternatiu per al control de la població de la processionària, més proper a l’àmbit de la lluita integral de plagues.
Les actuacions a realitzar van consistir en afavorir el control de la dinàmica poblacional d’aquest insecte autòcton, mitjançant la instal·lació de caixes niu per a les aus insectívores; l’eliminació del nius detectats a l’arbrat privat, mitjançant el compliment dels requeriments enviats als propietaris dels pins afectats
Les molèsties més freqüents associades a aquest insecte són bàsicament els danys produïts a les persones i als animals domèstics, fruit de la pròpia ingesta (Casado et al. 2016) o l’aparició d’urticària produïda per les erugues (Hódar et al. 2001) i la proliferació, augment i freqüència de brots al·lèrgics (Ortiz et al. 2015) a les persones. No obstant, a més d’aquests efectes sanitaris, també cal tenir en compte els efectes en el propi paisatge de la zona que provoca quan esdevé plaga (boscos defoliats, plomalls d’agulles mig menjades i seques, la presència de nius hivernants) i que també incideix en el malestar de la població propera a aquestes masses forestals afectades. (García, 2009)
Què farem enguany?
- Posada a punt dels nius: Netejar-los per a que noves mallerenges facin el niu.
- Campanya d'inspecció per a la detecció i eliminació de nius detectats a les parcel·les privades i zones verdes de les urbanitzacions.
- Increment del nombre de caixes niu: IES Lluís companys subministrarà 60 noves caixes niu seguint els criteris de l’ICO (institut català d’Ornitologia) per ubicar-les a les zones del municipi que alertem d’una presencia considerable de nius.
Consells bàsics per a la població
En cas que detecteu algun pi afectat, us fem saber que podeu optar per realitzar alguna de les actuacions següents:
- Retirar i cremar el niu localitzat a les branques
- Col·locar un dispositiu trampa al tronc de l’arbre per atrapar les erugues
- Aplicar un tractament d'endoteràpia vegetal individualitzat a l’arbre afectat
Així mateix, us recordem la importància de realitzar les podes de manteniment als pins, com a mesura preventiva per a futures afectacions.
Cicle de la processionària
Font: Revista Quercus
Fase 1:
El cicle de la processionària s’inicia a l’estiu, quan apareixen les papallones durant els mesos de juliol, agost i setembre després d’haver estat enterrades en forma de crisàlides.
Fase 2:
Les papallones s’aparellaran i les femelles buscaran el lloc de la posta (utilitzant la vista i l’olfacte a partir del qual reconeix les diferents espècies de pins o cedres) i serà amb el tacte que acabarà decidint el lloc precís de la posta.
Fase 3:
Finalment, fa la posta al voltant d’una o dos acícules que conformaran el niu cilíndric a l’extrem de la branca. El nombre d’ous oscil·la entre 120 i 300 (Bachiller et al. 1981) .
Fase 4:
Entre 30 i 40 dies, i en funció de la temperatura, eclosionaran els ous i les larves comencen a alimentar-se de les acícules properes, mantenint durant els cinc estadis larvaris un comportament gregari. En aquests dos estadis viuen en bosses de seda de poca consistència que van canviant de lloc buscant llocs més assolellats per poder suportar millor el rigor hivernal i s’alimenten al vespre o a la nit (Muñoz et al. 2011).
Fase 5:
A partir del segona muda larvària (8-12 dies) les erugues passen al 3r estadi, que és quan adquireixen el seu potencial urticant i consoliden la localització definitiva del niu. Aquest estadi dura uns 30 dies.
Fase 6:
El 4rt estadi té una duració molt variable segons les condicions climàtiques de la zona, durant trenta dies, en zones càlides, o tot l’hivern, en zones fredes. Durant aquesta fase cada nit surten a alimentar-se i segueixen teixint amb fils de seda la bossa, donant-li el característic aspecte blanc i compacte (Bachiller et al. 1981) En el 5è i últim estadi s’alimenten activament, i fins i tot a vegades s’alimenten d’altres arbres. Aquest estadi també serà variable en funció de la climatologia.
Fase 7:
A partir del mes de febrer, i fins al mes d’abril, un cop completada la seva fase larvària, baixen de l’arbre en processó buscant un lloc adequat per poder enterrar-se (Muñoz et al. 2011). Un cop enterrades, fan un capoll individual i en uns 30 dies es transformen en crisàlide i entren així en diapausa. Aquest procés pot durar entre uns pocs mesos fins a varis anys (Muñoz et al. 2011).
Per a més informació poseu-vos en contacte amb mediambient@tordera.cat