Tordera és una vila de l'Alt Maresme, situada al NE de la província de Barcelona. És a 36 km de Girona i a uns 64 de Barcelona. Té, aproximadament, 84 km2 i és el terme més gran de la comarca del Maresme. Dos terços del municipi són muntanya i la resta és pla.
El territori destaca per la seva importància natural i paisatgística. Comprèn el nucli urbà, a la riba de la Tordera, i els agregats d'Hortsavinyà, Sant Pere de Riu i Vallmanya, així diverses masies agrupades en veïnats com Sant Daniel, Sant Ponç, Sant Vicenç, Sant Jaume, Sant Andreu, Sant Pere i Sant Tou, a més de diverses urbanitzacions construïdes al sector muntanyós del municipi. El punt més alt del municipi és el Turó de n'Alomar, de 701 m i el cim d'Hortsavinyà, de 572 m, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. En l'actualitat, compta amb més de 18.000 habitants.
Tordera rep el nom del riu Tordera que passa per l'esquerra del nucli urbà. El seu cabal és aprofitat per a captacions d'aigua per a l'agricultura i la indústria i per a consum de les poblacions properes. El nom del riu ja era conegut en època romana i els geògrafs i historiadors de l'època l'anomenaven Flumen Tarnum i Flumen Larnum. Plini el Vell l'anomena Arnum, com el riu Arno que passa per Florència, cosa que denotaria la influència etrusca. A l'Edat Mitjana l'anomenaven Tordaria, la qual cosa ha fet pensar que podia fer referència a "terra de tords", més tenint en compte que aquests ocells eren molt abundats per aquestes terres. Així, fins i tot, en l'escut heràldic de Tordera hi figura un tord.
Les principals vies de comunicació són la carretera Nacional II de Barcelona a la Jonquera, l'autopista A-7 que passa per Hostalric i Fogars de Tordera i l'autopista C-32 (A-19), que va des de Barcelona fins a Palafolls, a escassos quilòmetres de Tordera. El municipi disposa també d'estació de tren (Rodalies de Catalunya) i d'autobusos de línia que cobreixen els trajectes fins a Girona i Barcelona, així com també a la veïna població de Blanes. Aquest municipi limita amb les localitats de Fogars de la Selva, Sant Celoni, Maçanet de la Selva, Lloret de Mar, Blanes, Palafolls, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta i Pineda de Mar. El mar es troba a poc menys de 9 km del poble.
L'economia de Tordera ja no es basa només en l'agricultura, en els petits tallers suro-tapers (al terme proliferen les suredes) i en les petites fàbriques espardenyeres. Els recursos hidràulics del riu van afavorir la implantació d'indústries sobretot del sector tèxtil i de materials per a la construcció. Per altra part, el comerç és un dels pilars de l'economia local, essent molt important la producció càrnica.
Per altra banda, cal esmentar la Fira Mercat del Ram, de gran importància agrícola i ramadera, que se celebra el Diumenge del Ram, amb la concurrència de firmes nacionals i estrangeres. Tot i això, l'agricultura encara té la seva importància, amb conreus de cereals i arbres fruiters principalment; a Tordera la pagesia combina el conreu amb la ramaderia. A banda d'altres fires que també es celebren puntualment en el municipi com la Fira del Conte, la fira de Sant Jordi o la Fira de Nadal.
L'activitat comercial de Tordera té el seu punt més àlgid en el mercat que té lloc cada diumenge i que omple els carrers del nucli urbà. Al mercat acudeixen visitants de la comarca, atrets per la seva qualitat, varietat, tipisme i importància. El mercat fou autoritzat el 1854, atesa la seva condició de lloc de pas. Les fondes i cases de menjar foren potenciades pel mercat; actualment, algunes de les masies esparses pel terme han esdevingut restaurants. Tordera compta amb una oferta de restauració tradicional de les més importants del Maresme.
Al centre de la vila, trobem l'església parroquial de Sant Esteve, esmentada el 977 en un document; és d'origen romànic (es conserva part del campanar) i fou reconstruït als segles XVI i XVIII. La façana té un portal barroc i dos balcons amb balustres. Té tres naus i planta de creu llatina. A banda de l'església parroquial, cal esmentar les set ermites bastides per honrar els patrons dels set veïnats del terme municipal de Tordera. La història de Tordera la podem seguir a través dels nombrosos monuments que encara avui en dia segueixen en peu en l'actual terme municipal.
Coneix més sobre Tordera
