El naixement de la Fira del Ram de Tordera es remunta a l’origen del mercat dels diumenges, ja que mai la Fira hauria pres tanta rellevància sense l’impuls econòmic i social consolidat amb els anys pel mercat dominical.
Segons consta a l’arxiu municipal, al novembre de 1853 el Ple de l’Ajuntament va proposar al governador d’aleshores la celebració del mercat dels diumenges. El fet que es proposés aquest dia va ser fruit de la demanda dels vilatans, ja que en aquell temps la població es trobava molt disseminada i l’únic dia que la gent es reunia al poble era el diumenge. La primera ubicació del mercat va ser al carrer Ciutadans, però ben aviat va quedar petit i es va traslladar a la plaça de les Cols. Amb els anys i vist el bon funcionament del mercat, l’Ajuntament, al 1880, va acordar quatre dates en el calendari per celebrar una Fira Mercat: el diumenge de Carnestoltes, el diumenge anterior al 24 d’agost, el 24 de setembre i el Diumenge de Rams, moment en el qual neix la Fira Mercat del Ram.
El fons documental ens demostra que durant els anys 20, la Fira ja havia adquirit gran importància com a lloc de tractes i transferències comercials. A la dècada dels 30, el Govern Civil, per contra, va declarar nul·les totes les llicències de mercats, i tot superant les dificultats que va ocasionar la Guerra Civil, Tordera seguia instal·lant algunes parades de productes agrícoles i d’aviram. Durant la postguerra, el mercat de Tordera i les fires comercials es van convertir en un punt important de l’estraperlo i on la figura del xarlatà va adquirir gran importància. La industrialització i la modernització de la societat als anys seixanta i setanta i el boom demogràfic i econòmic van provocar grans canvis estructurals en el mercat i, de retruc, a les fires comercials. D’aquesta manera, l’agricultura i la ramaderia cedien terreny a altres tipus de productes com la roba, la decoració o l’artesania. Durant aquest temps el mercat dominical es va anar consolidant arreu i, per la seva banda, la Fira Mercat s’adaptava a les noves demandes de la societat i ampliava l’oferta en diferents sectors de comerç.
Al llarg de la seva història la Fira Mercat de Tordera ha conegut diferents llocs d’ubicació: la plaça de les Cols, la plaça de l’Església, la pista L’Amistat i, des de fa 32 anys, el Parc Prudenci Bertrana.
L’any 1978 la Fira Mercat del Ram es va traslladar al Parc Prudenci Bertrana, on ocupava una superfície de 1000 metres quadrats. Vista la forta demanda de tots els sectors del comerç de participar en la Fira torderenca, pocs anys després, la mostra es va ampliar als 40000 metres quadrats actuals, fet que va permetre aconseguir el renom i la projecció que es buscava i va doblar cada any el nombre de visitants. Des de la seva ubicació al Parc, el creixement i el renom de la Fira es va anar consolidant: se li va donar una nova dimensió i s’encarregava la inauguració a importants personalitats de l’escena política catalana.
El major creixement de la Fira Mercat del Ram es va produir just després de la seva implantació al Parc Prudenci Bertrana. L’any 1982 la Fira ja comptava amb 7000 metres quadrats d’exposició i 50 expositors, 30 dels quals eren torderencs. En l’edició de l’any 1983 la superfície d’exposició va augmentar fins als 9000 metres quadrats, fet que va permetre la instal·lació de 56 estands. La inauguració d’aquell any havia d’anar a càrrec del director general d’Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, el Sr. Jordi Peix, però finalment va anul·lar la seva assistència i el va substituir el delegat del mateix departament. L’any 1984 la Fira es va ampliar fins als 12000 metres quadrats amb 61 estands d’exposició, i va ser el president de la Diputació Provincial de Barcelona, el Sr. Antoni Dalmau, l’encarregat de tallar la cinta inaugural del certamen. L’any 85 es va donar una empenta important a la Fira, i va ser la primera vegada que el president de la Generalitat, el Sr.Jordi Pujol, assistia a l’acte d’inauguració. Durant l’edició de l’any 1985 la Fira va aplegar unes 60000 persones, 10000 més que l’any anterior, fet que la va consolidar com una de les primeres fires quant a extensió, ja que es va incrementar en 5.000 metres quadrats més, i en quant a prestigi dels productes exposats. Aquell mateix any també es va inaugurar la glorieta del Parc Prudenci Bertrana, es va habilitar la zona d’aparcament per a 1000 vehicles i es va posar a disposició dels visitants el tren de la Fira, un tractor amb diferents remolcs que transportava la gent des de diferents punts del municipi fins al recinte firal. El conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme de la Generalitat, el Sr. Narcís Oliveras, va ser l’encarregat d’inaugurar el certamen de l’any 1986, edició que va acollir el primer concurs de bestiar frisó sanejat. Amb pocs anys, la Fira Mercat del Ram es va convertir en un punt important de trobades comercials i, l’any 1987 el seu nom ja arribava fins al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Tant és així que aquell mateix any es va encarregar l’obertura al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el Sr. Carlos Romero, però a última hora va delegar la inauguració als sotsecretari del Ministeri, el Sr. Julián Arévalo Arenas. La Fira del 1987 arribava a la vuitantena d’estands exposats i ampliava la superfície fins als 22000 metres quadrats. La xifra dels 100 expositors es va superar l’any 1988, quantitat que s’ha mantingut fins al dia d’avui. L’any 1990, el conseller de Comerç, Consum i Turisme, el Sr. Lluís Alegre, va ser l’encarregat d’obrir la Fira i, a més, va fer el descobriment del bust de Prudenci Bertrana, que donava la benvinguda als visitants del Parc. Aquell any també es va instal·lar per primera vegada un pavelló cobert dins el recinte firal. A partir dels anys 90 la Fira ha estat inaugurada per consellers i conselleres del govern, presidents de Generalitat i del Parlament i fins i tot, l’edició passada, va comptar amb l’assistència de l’alcalde de la ciutat de l’Alguer.
Des de l’any 90 la Fira ha apostat per mantenir la diversitat de sectors i n’ha incorporat de nous des d’inicis del 200, com el sector de les noves tecnologies, l’habitatge o el medi ambient. Aquest fet, és un altre dels motius pels quals la Fira Mercat del Ram de Tordera es diferencia d’altres fires d’arreu de Catalunya, que poc a poc han avançat cap a la unificació i especialització de sectors i trobem una tendència sòlida a organitzar fires ramaderes, agrícoles, fires de l’automòbil o fires d’artesania. Amb tot, la Fira Mercat del Ram de Tordera ha volgut mantenir des dels seus inicis l’essència de mostra multisectorial per convertir-se any rere any en l’aparador comercial de la comarca.
En aquest sentit també, la Fira acull la Mostra d’Associacionisme Local. Tordera compta amb un extens teixit social de tots els àmbits: entitats juvenils, esportives, culturals, socials, que durant tot l’any organitzen activitats de tota mena que dinamitzen de diferents maneres el municipi. Vista la importància de les associacions per Tordera, el recinte firal destina un espai concret a totes aquestes entitats i associacions, que a través dels seus estands, donen a conèixer al visitant la seva activat diària.
Per tot plegat, l’objectiu a seguir cada any per la Fira Mercat del Ram és aconseguir que durant el cap de setmana de Rams, Tordera es converteixi en el punt de referència dels sectors més importants de l’economia de mercat tot mantenint l’esperit tradicional i popular d’aquesta mostra centenària.