Menú
Barcelona, 1855 - Arenys de Munt, 1922
Don Augusto M. de Borràs-Jalpí de Rodríguez-Infante y de Bell-lloch, cavaller de la Real Maestranza de Caballería de Ronda, fou l’últim cavaller membre d’una de les nissagues més rellevants de la zona i que es remunta a l’època medieval: els Jalpí. Aquesta família va concentrar la propietat i cert monopoli dels molins fariners a Tordera, Blanes, Palafolls i Arenys de Munt i acumularen un important patrimoni -entre càrrecs i privilegis- potenciat amb l’enllaç matrimonial amb famílies com els March d’Hostalric o els Julià de Sant Celoni. Van obtenir el títol de cavaller al segle XVI. Ja a les darreries del XIX, el darrer cavaller de Jalpí, establert a la masia d’Arenys, augmentà el patrimoni casant-se amb Sofía de Algorta i de Abaroa -d’origen basc- que aportà un dot milionari en metàl·lic i esdevingué un dels grans motors del progrés a l’Alt Maresme. Reconvertí els antics molins fariners en centrals elèctriques.
Fou mecenes de diverses causes culturals i socials i s’identificà amb la del catalanisme del tombant de segle. Va morir el 1922 havent venut bona part del patrimoni acumulat durant segles per fer front a les seves dèries i idees avançades i de vegades extravagants i excèntriques, un cop Sofía tancà l’aixeta del dot.
A Tordera, era el propietari de la mina de Jalpí, on va instal·lar una fàbrica de gel l’any 1901 i s’hi va envasar aigua a partir de 1909 i durant la primera meitat del segle xx, amb el nom Aigua de Jalpí. August M. de Borràs-Jalpí va ser nomenat fill adoptiu de Tordera per haver promogut l’Elèctrica Jalpí, que va portar per primera vegada l’electricitat a Tordera l’any 1895 (es va inaugurar el dia 17-11-1895).
També va ser president d’honor de la Sociedad de Socorros Mútuos San Ferreol de Tordera. El carrer Espases va portar el nom de Jalpí des del 1895 fins aproximadament el 1900, en reconeixement i agraïment a la seva persona.
