Menú
Segles XI–XVI–XIX
L’església romànica de Sant Esteve es va construir al segle xi sobre un temple primitiu documentat des de l'any 977. Entre els segles XVI i XVIII es van fer notables reformes a l’edifici, entre les quals destaca la façana barroca, presidida per una gran portalada a dos nivells, on veiem una orla decorativa gravada amb l’any «1803» i un tord, símbol de la vila, així com una fornícula que alberga el Sant patró. La façana és feta amb carreus escairats i està coronada per un característic capcer sinuós. La darrera gran reforma la realitzà l’arquitecte Francesc Soriano entre els anys 1780 i 1817, la família del qual es va acabar establint a Tordera.
La planta de l’església és de creu llatina, de tres naus i amb un cimbori poligonal al creuer. Els únics vestigis conservats de l’edifici romànic s’observen a la façana lateral, on destaca el campanar, que conserva les típiques finestres geminades i presenta un coronament gòtic del segle xvi. Alberga quatre campanes antigues, dues de petites i dues de grosses, batejades amb els noms d’Isidre i de Nostra Senyora de Gràcia. En aquest sector també s’observa l’arrencada de la volta que cobria el temple primitiu.
