Es tracta d’ una construcció neoclàssica formada per un cos de 3 naus en forma de creu llatina. Completa el conjunt la capella fonda a la banda del campanar. El punt de trobada dels 2 braços a la planta de creu llatina es converteix en una cúpula de planta circular. Es distingeix la nau principal, situada al centre, per tenir una amplada major que les secundaries o laterals, les quals es comuniquen mitjançant arcs torals de mig punt. Aquests estan sostinguts en pilars cruciformes (la base del pilar en forma de creu). Els elements resistents són els murs perimetrals, compartimentats per pilastres que ens marquen els arcs torals de la volta de canó.
La façana està executada amb grans blocs de pedra de diferents dimensions : carreus (es poden distingir fàcilment unes tirades de bloc més blanques i noves que la resta, signe de les reformes realitzades degut al mal estat en què es trobaven).
El portal és d’ un senzill però elegant barroc. Té una columna a cada costat i està coronat per una cornisa tallada que formaria un arc de circumferència si es pogués continuar.
Sobre la cornisa hi reposa una capelleta on hi ha una escultura dedicada al titular de l’ església. El sistema d’enllaç entre les columnes i l’escalinata es realitza mitjançant una base on hi reposen les columnes. Damunt la porta hi podem trobar un medalló on s’hi representa un tord i l’any 1803.
Els balcons són de traç civil, però no representen cap tipus de funció específica ja que no hi ha la necessitat d’il·luminació ni ventilació.
Els murs laterals estan executats amb “mamposteria” ordinària i les cantonades estan resoltes per blocs de pedra escairats.
La coberta és d’ estil tradicional inclinada, acabada amb teula ceràmica àrab de color vermell.
Els blocs utilitzats per l’ escalinata no són els mateixos que els de la façana principal, encara que s’assemblen molt en quant a la textura i el color, ja que es tracta d’una pedra més resistent al desgast. L’ escalinata ha sofert diferents transformacions durant els darrers anys de la seva història. Existeix documentació gràfica que demostra que s’ hi podia accedir pel tres costats. Després d’una modificació es varen eliminar els accessos laterals que foren substituïts per uns bancs de pedra. Actualment ja no hi són tot i que es poden observar les seves restes.
L’ element més representatiu i simbòlic de església és el campanar. De planta quadrada, s’ hi poden distingir tres parts, que corresponen a tres fases de la construcció:
I) En la primera s’hi troba una portalada pre-romànica composta de pedres més antigues que la resta (part baixa). També trobem indicis d’una construcció pre-romànica en les restes de la cara oest, on hi ha part de l’arcada de volta de canó que queda al centre del campanar.
II) La part mitja del campanar, realitzada a partir de la primera transformació feta a la segona meitat del segle XI, és d’estil romànic. Al primer pis hi ha una finestra de mig punt (amb forma de semicircumferència) a cada cara i al segon pis unes finestres geminades. Es pot comprovar que les pedres emprades són més noves que les de la part baixa i estan col·locades en tirades horitzontals.
III) La part alta del campanar és un afegit del s. XVI per tal de situar-hi les campanes. Tot i que la pedra utilitzada sigui granítica i de diferent color, no desentona amb el conjunt. Les obertures són de considerables dimensions, per tal de deixar pas al so de les campanes. Els arcs són ogivals i l’acabament amb forma de piràmide ens marca l’estil gòtic de la teulada. Aquesta està resolta amb pedres a les cantonades i ceràmica la resta. Damunt la cornisa es troba una gàrgola de pedra amb forma d’un bacó arraulit (esquema 1)
Dades històriques: El primer document on es fa referència a l’ Església de St. Esteve data del 977. Però segons S. Vendrell l’ església pre-romànica podria ser més antiga, del 586-601, època en què els visigots es van convertir al Catolicisme i dedicaven les esglésies a Sant Martí, Sta. Eulàlia i St. Esteve.
Fins el 1246 depenia del monestir de St. Pere de Rodes. A partir d’ aquesta data la jurisdicció passarà al monestir de Sr. Salvador de Breda.
El 1780 es comença a construir l’actual església d’ estil Neoclàssic i façana barroca.