Menú
El diaconil era un benefici molt arrelat a Tordera, propi de les parròquies de la Selva i el Maresme i, a Tordera, amb dependència del monestir de Sant Salvador de Breda. Qui l'obtenia tenia l'obligació de portar la creu tant als enterraments com a les solemnitats, mudar la roba blanca dels altars i tenir neta i endreçada la sagristia i, a canvi, rebia un dot anual i casa per viure. Amb el temps, aquest benefici es va extingir.
L'últim diaconil o sagristà fou un prevere de Fogars que l'any 1808 va morir expatriat a la muntanya d'Horsavinyà durant la guerra del Francès. El carreró que unia el carrer Ferrers amb la plaça de l'Església antigament era anomenat Diaconil per aquest fet.
