Menú
La producció de suro i fabricació de taps fou una de les principals activitats econòmiques de Tordera entre els segles XIX i principi del XX. La indústria tapera arriba des del nord de Catalunya per l’Empordà, estenent-se per la Selva i el Maresme a partir del segle XVIII. La importància de la indústria tapera torderenca és evident fins al punt que s’exportà a França. La crisi del sector del suro va venir amb la introducció de nous materials en el procés d’embotellament, que va provocar que a mitjans del segle xx la indústria tradicional quedés pràcticament extingida.
L’activitat es realitzava en època estival, quan era més fàcil per als peladors extreure l’escorça de les alzines sureres, exemplars que abundaven en els boscos torderencs. Les planxes de suro eren portades amb carros fins als tallers, on començava el procés d’elaboració dels taps. L'eina principal de l'ofici és la ganiveta i hi havia diferents especialistes: llescadors, quadradors, escairadors i tapers.
En plena època d'esplendor hi havia una trentena de tallers i fins i tot van arribar a constituir una societat coral: el Reflector. Eren d'idees conservadores i freqüentaven el local Els Tranquils. Un conegut empresari taper i artista del suro fou Salvi Puigdelmàs i Terradas. L’any 1876 tenia una botiga d’objectes de suro al Carrer Espases número 9. Aquest mateix any consten tres botigues d’aquest tipus a Tordera. Després, durant uns anys portava una fàbrica de taps al Carrer Santa Llúcia i sobre el 1894 va obrir una indústria tapera a casa seva, al Camí Ral número 34, que restà oberta fins a l’any 1916.
Altres artesans tapers de la població foren Pere Puigdelmàs, Sebastià Matas i Joaquim Barceló Matas, que fou el darrer taper, que va perdurar fins després de la Guerra Civil. Segons les fonts orals, un dels primers que va establir l'obrador a Tordera va ser en Narcís Margall (Sisó).
